Interrogants i reptes de futur

Imatge feta amb mentimeter.com Aquesta és una imatge que hem construït tots i totes a la classe de reptes i interrogants.  EMPATIA, ACOMPANYAMENT I INCLUSIÓ són les paraules que més s'han repetit quan ens han preguntat què és per a nosaltres l'educació social.

Què ens ve a la ment quan ens pregunten per Barcelona?  Una ciutat tan gran, cosmopolita, multicultural, turística. El Barça, la Sagrada Família, el Barri Gòtic, etc.  Sí, Barcelona és molt maca. Però viu tothom tan bé com pot semblar?  Les dades i les estadístiques ens confirmem que Barcelona està dividida en dos. Els barris adinerats/privilegiats i els barris pobres. Hem pogut veure com la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona el 2016 està molt desequilibrada. A Sarrià-Sant Gervasi, un dels barris més adinerats de Barcelona, la renda mitjana és de 35.625 € anuals, mentre que a Nou Barris aquesta disminueix a 10.378 €. Aleshores ens trobem que la renda mitjana a Barcelona se situa en 20.757 €, però hem de ser  conscients que no totes les famílies disposen d'aquest sou per passar l'any.  A més, analitzant altres dades, també hem pogut les diferències descomunals en relació amb la taxa d'atur dels barris de Barcelona, els nivells de salut, els joves qu...

Com a introducció a l'educació social, a classe hem plantejat la pregunta "Què ha de passar a la classe perquè aprengui?". Aquestes han estat les respostes: - Classes dinàmiques i bona relació entre el professor i els alumnes. - Han de ser motivadores i interessants. - Hem de poder parlar, expressar idees, fer debats i reflexionar entre tots i totes. - Estimulació d'aprenentatges nous de manera divertida. - Parlar de l'actualitat, fer consciència i tenir esperit crític. - Treballs en equip i nous reptes. Trobo molt interessant que tots els alumnes puguem exposar què pensem i com ens agradaria que fossin les classes.  Sempre hem crescut amb la idea que el professor/a fa la classe i els alumnes escolten. A més, la dinàmica d'aquesta és: teoria-examen-teoria-examen. Sempre ens han fet creure que el professor/a és el que mana, és qui posa les normes, és qui decideix com es fa la classe i què imparteix. Bé, doncs ara, als meus vint anys, veig una petita esperança e...