Les dues Barcelones

-
Què ens ve a la ment quan ens pregunten per Barcelona? 
Una ciutat tan gran, cosmopolita, multicultural, turística. El Barça, la Sagrada Família, el Barri Gòtic, etc. Sí, Barcelona és molt maca. Però viu tothom tan bé com pot semblar? 

Les dades i les estadístiques ens confirmem que Barcelona està dividida en dos. Els barris adinerats/privilegiats i els barris pobres. Hem pogut veure com la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona el 2016 està molt desequilibrada. A Sarrià-Sant Gervasi, un dels barris més adinerats de Barcelona, la renda mitjana és de 35.625 € anuals, mentre que a Nou Barris aquesta disminueix a 10.378 €.
Aleshores ens trobem que la renda mitjana a Barcelona se situa en 20.757 €, però hem de ser conscients que no totes les famílies disposen d'aquest sou per passar l'any. 

A més, analitzant altres dades, també hem pogut les diferències descomunals en relació amb la taxa d'atur dels barris de Barcelona, els nivells de salut, els joves que no estudien ni treballen, les diferències en els resultats de les proves de competències bàsiques, etc.

Ens trobem amb un problema actual que està en constant creixement. Ni Barcelona ni cap altra ciutat ha de separar a la seva població en dos i donar més privilegis a uns que altres. Amb això només aconseguim que augmenti el risc d'exclusió social d'aquestes.




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El Housing First

-
Imagen
 El projecte del Housing First neix als Estats Units l'any 1992, impulsat per l'organització Pathways to Housing . Tal com el seu nom expressa, es tracta, ni més ni menys, d'oferir un habitatge digne a les persones en situació de sensellarisme, com a primer pas per començar el seu procés de reinserció. Alguns dels requisits que se'ls demana són: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir bones relacions amb els veïns i acceptar que un cop a la setmana rebin la visita de qualsevol persona de l'equip de suport. S'ha de deixar clar, també, que el projecte no implica centrar-se només en l'habitatge, sinó que aquesta és simplement la primera via, la qual és un dret humà. A més, en el cas de persones amb addiccions, no implica deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions. La Fundació Arrels, la qual també treballa amb persones en situació de sensellarisme, afirma que "en  l'actualitat, e...
Leer más

"El despertar de les places"

-
Imagen
El documental "El despertar de les places", mostra com diverses generacions s'uneixen en un mateix moviment per aconseguir un objectiu. Es veu com, gràcies a la unió ciutadana, el moviment agafa molta força i ocupa els carrers de Barcelona, ja que el poble té la necessitat de poder polític, la necessitat de poder decidir davant de moltes injustícies. Crec, doncs, que l'educador/a social té una gran responsabilitat pel que fa als moviments socials. Una part de la nostra feina hauria de ser aconseguir empoderar a totes les persones del poble perquè lluitin pels seus drets. Realment aquesta feina és nostra, perquè a l'estat no l'interessa que siguem persones empoderades, així ho veiem en les dificultats que ens posa a l'hora de voler aconseguir quelcom i, també, pel que fa als recursos i la distribució dels diners en general. Els/les educadors/es socials hem de començar per dur a terme una funció pedagògica i crear espais de participació per a totes les perso...
Leer más

Els "Top manta", un món sense sortida

-
Imagen
 Ens trobem amb un problema que, des de fa anys, genera un tema de debat innegable. Cada cop arriben més immigrants a la península en cerca de treball i d’una vida més digna, però com que no tenen la situació d’estrangeria regularitzada no els permet altra opció que dedicar-se a la venda ambulant, coneguda vulgarment com a “top manta”. Aleshores, ens formulem la pregunta: s’hauria de regular la venda ambulant? El reportatge “Plegar la manta” de Sònia Calvó i João França ens presenta el cas de tres immigrants d’origen senegalès que expliquen breument la seva història i la seva situació actual. Comenten que el nivell de vida allà és molt baix i es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb la qual cosa van decidir emigrar a Espanya en cerca d’una millor qualitat de vida. L’Aziz afirma: “vaig preguntar com podia treballar als camps, em van dir que sense documents no es podia treballar i que, per aconseguir-los, havia d’estar tres anys vivint a Espanya, llavor...
Leer más