Els "Top manta", un món sense sortida

 Ens trobem amb un problema que, des de fa anys, genera un tema de debat innegable. Cada cop arriben més immigrants a la península en cerca de treball i d’una vida més digna, però com que no tenen la situació d’estrangeria regularitzada no els permet altra opció que dedicar-se a la venda ambulant, coneguda vulgarment com a “top manta”. Aleshores, ens formulem la pregunta: s’hauria de regular la venda ambulant?

El reportatge “Plegar la manta” de Sònia Calvó i João França ens presenta el cas de tres immigrants d’origen senegalès que expliquen breument la seva història i la seva situació actual. Comenten que el nivell de vida allà és molt baix i es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb la qual cosa van decidir emigrar a Espanya en cerca d’una millor qualitat de vida. L’Aziz afirma: “vaig preguntar com podia treballar als camps, em van dir que sense documents no es podia treballar i que, per aconseguir-los, havia d’estar tres anys vivint a Espanya, llavors era impossible”.

A Espanya, actualment, la venda ambulant és il·legal, amb la qual cosa molts dels venedors són denunciats diàriament i, en molts casos, humiliats. Aquest fet genera uns antecedents penals que, més tard, dificulten la regularització de la seva documentació. Per tant, permetem la seva entrada a la península, però no els donem un treball. Aquí trobem la gran hipocresia del nostre sistema que genera milers de contradiccions, les quals es redueixen al racisme.

Tots i totes coneixem els prejudicis i estereotips en referència immigrants que procedeixen de l’Àfrica: “vénen a viure de les prestacions socials”, “vénen a robar i a delinquir”, “són violents i dificulten la convivència”. Si analitzem aquestes afirmacions tan comunes, com bé diu Oriol Amorós, secretari d’igualtat, migracions i ciutadania, “una persona que està en la irregularitat no pot viure de cap altra cosa que no sigui una ajuda social, l’activitat econòmica que genera la competència deslleial o del delicte, no hi ha més opcions”. Aleshores, no els facilitem els documents, tampoc un treball legal ni la venda ambulant. “Si no te gusta, vete a tu país”, una de les frases que més escoltem. És aquesta la solució? És el problema que venguin il·legalment? O és el motiu d’aquest odi el seu país de procedència?

Segons un estudi de l’Onu publicat el 2019, el Regne Unit és el cinquè país d’on provenen més immigrants a Espanya, amb un total de 302.020. Per què no es genera racisme contra l’ètnia britànica? Són preguntes que ens fan reflexionar sobre el debat dels “top manta”. La creença de la superioritat de la raça blanca envers la raça negra és més que evident. Crec que la situació de la venda ambulant no es regularitza bàsicament perquè no interessa. Espanya actualment té molts altres interessos que van per sobre dels drets de les persones de procedència, sobretot, africana. “No volem vendre droga, robar ni fer cap delinqüència, només guanyar-nos la vida més digna. La manta és l’única sortida que ens pot donar aquesta oportunitat” afirma l’Aziz.

La violència que s’acaba generant és fruit del sistema que reprodueix l’opressió cap als immigrants. Ens imaginem, els espanyols, trobar-nos en aquesta situació i que, a més, ens humiliïn i es vulnerin els nostres drets com a persones? Milers i milers d’arguments il·lògics per demostrar que no es tracta de racisme, com el de Sònia Sierra, diputada de Ciutadans al parlament, argumenta que “el que hi ha realment són unes màfies que porten uns productes fraudulents que estan aquí emmagatzemats i penso que s’hauria d’atacar aquestes màfies i donar solució als “top mantes” que poden crear problemes de convivència”. És una màfia vendre uns productes que, en el seu conjunt, sumen uns 200€?

Els protagonistes del reportatge expliquen que la major part dels diners que guanyen els envien a les seves famílies del Senegal perquè puguin menjar i viure. Allà la situació és molt més vulnerable que aquí i, per tant, les famílies pobres no poden pagar els estudis de cap dels seus fills. Vénen a Espanya en la recerca d’un futur i es troben amb racisme i més racisme. L’educació és l’única sortida a aquest problema global. Educació a totes les persones per conèixer i treballar totes les problemàtiques a escala mundial que vulneren els drets humans. D’aquesta manera, poder oferir una educació pública i accessible per a tothom i oferir cursos d’inserció laboral, que és amb el que somien els venedors ambulants.

És, per tant, un debat sobre els drets civils i polítics, sobre els interessos d’Espanya i tots els països “desenvolupats”. Sí que volen treballar, sí que volen pagar impostos, sí que volen ser ciutadans. En ple segle XXI i encara ens trobem amb aquesta situació de desigualtat, quants més segles hem de necessitar?

Calvó, S., França, J. (Desembre 2017). “Plegar la manta” [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=Z2eSMPWPI0s

Datosmacro.com (2019). La inmigración en España crece en 157.097 personas. Inmigración en España. Datosmacro.com. Expansión. Recuperat de: https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/inmigracion/espana