Els Loverboys, proxenetes amagats

-

 Els Loverboys, o també coneguts com a “Romeo Pimps” “són proxenetes de nova generació que actuen com un verdader predador sexual, amb l’objectiu d’obtenir diners de manera fàcil, utilitzant l’ardit de seduir dones convertint-se en una falsa parella de les mateixes per a, posteriorment, explotar-les sexualment”. (Nistal, 2016)

 

A aquest nom se li pot donar dues visions: d’una banda, és el nom que li donen les noies per a la relació entre explotada i explotador, i d'altra banda perquè ells fan de vincle entre els proxenetes i les joves, d'aquesta manera és millor parlar de loverboys que de proxenetes, queda millor quan parlem. Així doncs, es pretén treure importància al que realment fan, que és un delicte.

 

Si ens parem a pensar, és cert que en els últims anys s’està romantitzant/”glamouritzant” el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. No cal anar més enllà de Netflix per veure com algunes sèries i pel·lícules amaguen aquesta realitat existent. Al cap i a la fi, el terme de loverboy pretén suavitzar o disfressar la gravetat del tema i li dóna el toc “guay”, donant a veure que això està bé. A més, també es pot veure com una manera de fer un vincle amb la víctima, que pot ser pitjor, ja que el que s'aconsegueix és que la víctima sigui més vulnerable. (Ionescu, 2020)

 

Un gran mitjà per prevenir la situació de tràfic són els llaços veïnals, contactes que puguin establir les víctimes més enllà de viure amb el seu agressor. Oferir albergs i llocs per identificar-les i ajudar-les.

 

De cara a un futur per reduir la prostitució i el maltractament, falta molta educació sexual i no sexual. Hem de saber què és una relació sana, com gestionar les emocions, tenir el nostre propi criteri per poder distingir què està bé i què no, ja que pel·lícules fantasioses hi haurà sempre i les hem de saber reconèixer. Hem de deixar de veure l'atractiu als homes que consumeixen prostitució.

 

A més, també trobo important treballar l'educació dels pares i mares perquè sàpiguen com donar la millor educació als seus fills i filles sense temes tabús, de manera que s'eduqui en la llibertat. Mitjançant les campanyes de conscienciació, com fan amb les dels accidents de trànsit, podria ser un pas molt gran.

 

Ionescu, V. (2020, Juliol 26) Loverboys o Romeo Pimps, superar el discurso socialmente dominante para prevenir la trata sexual de jóvenes. Diario Feminista. Recuperat de: https://eldiariofeminista.info/2020/07/26/loverboys-o-romeo-pimps-superar-el-discurso-socialmente-dominante-para-prevenir-la-trata-sexual-de-jovenes/

 

Nistal, F. J. (2016, Febrer 18) El lover boy: un proxeneta de nueva generación. Revista Criminología y Justicia. Recuperat de: http://cj-worldnews.com/spain/index.php/en/criminologia-30/violencia-de-genero/item/2926-el-lover-boy-un-proxeneta-de-nueva-generacion


Imatge recuperada de: https://noescinetodoloquereluce.com/2015/06/r-kelly-backstreet-boys-y-jeremih-entre.html

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El Housing First

-
Imagen
 El projecte del Housing First neix als Estats Units l'any 1992, impulsat per l'organització Pathways to Housing . Tal com el seu nom expressa, es tracta, ni més ni menys, d'oferir un habitatge digne a les persones en situació de sensellarisme, com a primer pas per començar el seu procés de reinserció. Alguns dels requisits que se'ls demana són: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir bones relacions amb els veïns i acceptar que un cop a la setmana rebin la visita de qualsevol persona de l'equip de suport. S'ha de deixar clar, també, que el projecte no implica centrar-se només en l'habitatge, sinó que aquesta és simplement la primera via, la qual és un dret humà. A més, en el cas de persones amb addiccions, no implica deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions. La Fundació Arrels, la qual també treballa amb persones en situació de sensellarisme, afirma que "en  l'actualitat, e...
Leer más

"El despertar de les places"

-
Imagen
El documental "El despertar de les places", mostra com diverses generacions s'uneixen en un mateix moviment per aconseguir un objectiu. Es veu com, gràcies a la unió ciutadana, el moviment agafa molta força i ocupa els carrers de Barcelona, ja que el poble té la necessitat de poder polític, la necessitat de poder decidir davant de moltes injustícies. Crec, doncs, que l'educador/a social té una gran responsabilitat pel que fa als moviments socials. Una part de la nostra feina hauria de ser aconseguir empoderar a totes les persones del poble perquè lluitin pels seus drets. Realment aquesta feina és nostra, perquè a l'estat no l'interessa que siguem persones empoderades, així ho veiem en les dificultats que ens posa a l'hora de voler aconseguir quelcom i, també, pel que fa als recursos i la distribució dels diners en general. Els/les educadors/es socials hem de començar per dur a terme una funció pedagògica i crear espais de participació per a totes les perso...
Leer más

Els "Top manta", un món sense sortida

-
Imagen
 Ens trobem amb un problema que, des de fa anys, genera un tema de debat innegable. Cada cop arriben més immigrants a la península en cerca de treball i d’una vida més digna, però com que no tenen la situació d’estrangeria regularitzada no els permet altra opció que dedicar-se a la venda ambulant, coneguda vulgarment com a “top manta”. Aleshores, ens formulem la pregunta: s’hauria de regular la venda ambulant? El reportatge “Plegar la manta” de Sònia Calvó i João França ens presenta el cas de tres immigrants d’origen senegalès que expliquen breument la seva història i la seva situació actual. Comenten que el nivell de vida allà és molt baix i es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb la qual cosa van decidir emigrar a Espanya en cerca d’una millor qualitat de vida. L’Aziz afirma: “vaig preguntar com podia treballar als camps, em van dir que sense documents no es podia treballar i que, per aconseguir-los, havia d’estar tres anys vivint a Espanya, llavor...
Leer más