Qui cuida del professional del món social?

Després d'haver realitzat un estat de la qüestió, podem afirmar que més de la meitat d'educadors/es socials han agafat la baixa algun cop en la seva trajectòria laboral a causa del ritme de treball, l'estrès i l'ansietat. A més, en la majoria tampoc es tenen en compte els riscos psicosocials que la feina de l'educador suposa, ni tampoc disposen de cap protocol d'agressions per a aquells centres que atenen a menors en risc d'exclusió social.

Tots aquests fets condueixen a una situació que anomenem síndrome del cuidador cremat, més conegut com a burnout. Aquest fa referència al desgast tant professional com personal dels i les educadores socials, en aquest cas. La gran falta de recursos cap a aquest sector acaba passant factura, ja que aquests professionals tenen una gran responsabilitat, la qual no és valorada, i també són persones. És impossible treballar en aquestes condicions amb un nivell d'exigència tan alt.

Aquest fet ens porta a plantejar-nos diversos reptes per a l'educació social. Un d'ells es tracta de revisar-nos, promovent la formació al llarg de la vida i adequada a les tasques vinculades al lloc de treball i a les necessitats dels i les professionals. D'altra banda, també seria necessari proporcionar un acompanyament psicològic i emocional de qualitat, per prevenir aquestes situacions límit de les quals parlem i evitar actuar quan el problema ja adquirit un gran pes.

Un altre dels reptes que plantegem és el de cuidar-nos com a equip. El món social va lligat a una tasca laboral cooperativa, és a dir, sempre es treballa en xarxa. Per tant, és primordial fomentar tant la comunicació entre les diverses institucions, com la confiança entre les treballadores. D'altra banda, també plantegem que hi hagi una bona organització que inclogui a tots els membres de l'equip, és a dir, dins d'aquests hi ha diferents persones amb diverses capacitats i especialitats, tant a escala professional com personal, que s'han de saber aprofitar i encaixar en els equips. Cadascuna pot aportar el que li és més propi en la tasca laboral i sobre el que més coneixement té, a través d'accions, projectes o línies de treball concretes.

Pel que fa a les actuacions d'èxit, trobem necessari recalcar que actualment existeixen pocs espais i/o recursos que tinguin com a objectiu donar un suport a l'educadora social. Així doncs, veiem com és una professió a la qual es destinen molt pocs recursos i que, per tant, no és valorada com hauria de ser per la responsabilitat que aquesta comporta. Hem de seguir lluitant per fer-nos un gran espai en la societat.

Imatge recuperada del Twitter de @educadormenores