Els drets dels pobles indígenes: Conflicte de conservació o desenvolupament del Parc Nacional Yasuní

 Partint de l’anàlisi de Rodríguez i South, el Parc Nacional Yasuní està situat a la part equatoriana de l’Amazònia occidental i és una de les regions amb més biodiversitat del planeta o, com també se’n diu, forma una part del “pulmó del món”. Abans de la intrusió colonial, tres grups indígenes van habitar la zona: els Waorani, els Tagaeri i els Taromenane.

Aquesta reserva mundial compta, si més no, amb la “mala sort” -o bona per alguns- de tenir a sota dels seus terres enormes reserves de petroli. És per aquest motiu que moltes empreses dedicades a activitats extractives competeixen per aquesta zona. Al final es tracta d’un tema de capitalisme i interessos econòmics.

El parc nacional s’ha trobat durant dècades en un debat global d’entre mantenir la seva conservació o posar en marxa el seu desenvolupament. A partir d’aquí hi ha una clara conseqüència pràctica: el desapoderament ambiental de les comunitats indígenes. Per aquest motiu, i amb la finalitat de protegir aquest territori, el govern equatorià va llençar el projecte Yasuní-ITT, amb la intenció de mantenir intacte el petroli que se sap que es troba sota el sol.

Aquest projecte ha estat durament criticat per les comunitats equatorianes, ja que es pretenia que fos un projecte de conservació, però més tard va acabar sent de desenvolupament.

El que queda clar, doncs, és que es creen dos bàndols interessats per la reserva mundial. Per una banda, totes les empreses petrolieres amb el suport del govern (tot i que es diu el contrari) i, per una altra, totes les comunitats equatorianes, pobles indígenes i associacions de conservació de l’Amazònia.

Hem de ser conscients, però, de la gran quantitat de riqueses que guarda aquest parc i, tenint una d’elles com ho és el petroli, serà un tema de debat durant molts i molts anys.

Això afecta en primer pla als pobles indígenes que habiten la zona, perquè tot i que sembla que se’ls pretén protegir, la realitat és que també han extret petroli de zones que estaven protegides. Com a conseqüència, molts pobles indígenes s’han vist obligats a aïllar-se per tal de mantenir la seva tradicional forma de vida com a caçadors i recol·lectors seminòmades sense influències externes. (Gondecki, p.140)

En definitiva, els pobles indígenes s’han vist greument afectats per les empreses petrolieres i l’ambició de l’home. Crec que el capitalisme acabarà amb aquest parc nacional en concret, deixant poques hectàrees de biodiversitat.

El govern juga un paper molt important en aquesta situació i trobo que és el primer interessat a extreure tot el petroli que es troba sota el sol del Yasuní. Al cap i a la fi, es tracta de diners i tenen molt de valor. S’intenten camuflar els interessos econòmics mitjançant projectes que, en un principi, protegeixen la reserva mundial i protegeixen, també, els pobles indígenes que hi habiten. Però a l’hora de la veritat no és cert, aprofiten el projecte que han llençat, el qual proposa moltes idees imprecises, per transformar-les de “conservació” a “desenvolupament”.

Quan es va llençar aquest projecte, el Yasuní-ITT, es deia que no es podia extreure petroli del seu sol, però finalment es va acabar fent malbé més de 400 hectàrees del parc. Va ser una decisió del govern, ja que les zones que desforestarien no estaven ocupades pels indígenes, però mai es va fer cap referèndum per saber l’opinió dels ciutadans equatorians, els quals sempre s’han negat a explotar la seva reserva.

Crec molt important preservar els drets dels pobles indígenes, ja que aquests tenen un paper fonamental en el medi ambient. A conseqüència de la seva forma de vida i de les seves tradicions, els indígenes protegeixen els ecosistemes, ja que tenen uns grans coneixements sobre els seus territoris.

És per aquest motiu que l’Estat hauria de reconèixer la seva identitat, cultura i interessos, així com la seva integritat ètnica i social, per tal d’afavorir la seva participació per aconseguir un desenvolupament sostenible.

Per una altra banda, també entenc els interessos de les empreses petrolieres, ja que hi ha una gran fortuna a sota del parc i el seu objectiu és extreure petroli d’on sigui, ja que actualment és un recurs natural molt explotat i demandat.

Així doncs, ens trobem amb un conflicte social que hauríem de solucionar. Crec que el que s’hauria de mirar per sobre de tot són els drets dels pobles indígenes. Tenen les seves tradicions, la seva cultura i el seu estil de vida i nosaltres, els “desenvolupats”, no tenim cap dret sobre ells per arrabassar-los. Hem de respectar la identitat cultural de cadascú i donar el valor que es mereixen els pobles indígenes. Trobo que la biodiversitat que tenim al nostre planeta l’hauríem de valorar molt més, ja que és una gran riquesa cultural.

És evident que el desenvolupament de ciutats i carreteres també és important i l’ésser humà necessita evolucionar i avançar, per aquest motiu s’hauria de crear un programa que busqués un desenvolupament sostenible que ens afavorís a tots i promogués el benestar dels membres de la seva comunitat. No s’hauria de permetre que els pobles indígenes es veiessin obligats a marxar del seu territori en cerca d’un nou, on ningú els molesti, no és just.

Hem de protegir-los i deixar una mica de banda el capitalisme que ens inunda, ja que els indígenes no són els únics afectats, també ho és el medi ambient. El petroli genera molta contaminació al nostre planeta i, extreure’l, desforestació. Crec necessari conscienciar de la importància del canvi climàtic que estem patint actualment, això ens afecta a tots. Ja tenim alternatives al petroli, però de moment no interessen, ja que econòmicament tenen un preu més elevat. En tot cas, hem de conscienciar dels beneficis de les energies renovables, d’aquesta manera, les empreses, mogudes pel capitalisme, buscarien altres recursos i no seria necessari desforestar el Yasuní.

Gondecki, P. (2011). Entre retirada forzosa y autoaislamiento voluntario: reflexiones sobre pueblos indígenas aislados y estrategias de evitación en el manejo de conflictos en la Amazonía occidental. INDIANA 28. 127-152. Recuperat de: https://journals.iai.spk-berlin.de/index.php/indiana/article/view/2004

Rodríguez, D., South, N. (2019). Entre 'conservación' y 'desarrollo'. La construcción de la 'naturaleza protegida' y la privación de los derechos sobre el ambiente a las comunidades indígenas. Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos Universidad de Barcelona, no 16. 121-143. Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/CPyP/article/view/359030

Imatge recuperada de: https://www.laselvajunglelodge.com/es/parque-nacional-yasuni/