Què està passant amb els menors estrangers no acompanyats?

Últimament sentim molt parlar, tant en els mitjans de comunicació com en el boca a boca, del terme "MENA", el qual fa referència a les sigles de: menor estranger no acompanyat. El cas és que aquest terme ha agafat una connotació realment negativa en els últims anys i ens preguntem, per què?

Els menors, i les persones en general, que han migrat cap a Espanya, es troben amb situacions difícils amb les quals han de lidiar com, per exemple, la barrera lingüística, ja que no coneixen l'idioma i necessiten un temps per adaptar-se i poder-se defensar. A més, compten amb poc o cap suport familiar i un nivell d'estudis baix. Amb aquesta situació, és molt difícil poder trobar una feina, però si a més tenim en compte la dificultat que tenen per realitzar tràmits administratius, com podria ser el permís de treball, ja podem afirmar que es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat, la qual no tardarà gaire a convertir-se en exclusió social.

Si a totes aquestes barreres que se'ls presenten només arribar al país li sumem l'estigmatització social que se'ls hi ha atribuït, veiem com l'odi cap a aquestes persones van en augment. Amb això faig referència al fet que només cal posar la paraula "menas" al buscador i apareixerà un seguit de notícies exposant els actes delictius i il·legals que els joves, principalment, cometen diàiament. Veiem com els mateixos mitjans de comunicació fomenten la xenofòbia i, directament, el racisme cap als menors estrangers.

Parem-nos a analitzar. Com aquests joves han de tirar endavant si es troben amb aquest seguit de barreres socials i ningú no fa res al respecte? Sí que és cert que hi ha centres de menors o CRAES on s'acompanya a aquests menors, però també és cert que, en molts casos, aquests/es educadors/es socials tenen una escassa preparació pràctica davant les dures condicions en les quals es troben els joves.

Veiem com es destinen molt pocs recursos per arreglar aquesta problemàtica i, també, escoltarem molt sovint "doncs que tornin al seu país". És realment aquesta la solució? No serveix de res aquest argument, ja que la majoria d'ells ja no poden tornar al seu país d'origen. Aleshores ens trobem amb una problemàtica que requereix, principalment, recursos econòmics, però nosaltres, la societat, també tenim en les nostres mans el poder del moviment social i la revolució. Hem de lluitar perquè aquestes persones puguin aconseguir una feina i, d'aquesta manera, evitarem que molts d'ells estiguin desocupats i que es dediquin a fer qualsevol acte delictiu per tal de sobreviure.

Imatge recuperada de: https://www.niusdiario.es/sociedad/inmigracion/manifestacion-hortaleza-madrid-apoyo-mena-vox-abascal_18_2863620071.html