Zygmunt Bauman i la modernitat líquida

-

Molt interessant el llibre del gran Zygmunt Bauman "Retos de la educación en la modernidad líquida", qui va ser un sociòleg molt rellevant del segle XX. Critica enormement el consumisme d'avui en dia i proposa reptes per al món globalitzat.

Algunes de les seves idees principals són:


-       Actualment, el temps és vist com un recurs, el qual hem de gastar el mínim. Així ho veiem en l’augment del consum de menjar preparat i ràpid, sobretot als Estats Units.

-    El temps de les persones és equivalent al poder que tenen i a la posició jeràrquica que aquestes ocupen. Les persones que més ràpid poden arribar del desig a la satisfacció es troben a la part més alta de la piràmide.

-     D’altra banda, respecte a la vida laboral, hi ha persones que no volen treballar tota la seva vida en el mateix lloc només perquè aquest és segur.

-       Benjamin Franklin fa un descobriment: el temps és un valor i l’hem de cuidar. Abans el temps era or i ara sembla que sigui un lladre. Abans dedicàvem temps a algunes coses i ens agradava fer-ho, ara ens molesta.

-   Veure l’educació com un procés i no com una adquisició única. Ens han fet la idea que l’educació dura quatre anys de carrera (per exemple). 

-       El coneixement és enorme i està en constant expansió. 

-       Cada cop ens comprometem menys, podem canviar més sovint si no ens agrada. 

 

Així doncs, alguns dels reptes que planteja per a l'educació podrien ser:

-       Entendre l’educació com un procés al llarg de la vida.

-       Conscienciar-nos de què són els privilegis.

-       Mentalitzar les noves generacions perquè hi hagi un compromís a nivell general, despertar interessos, per investigar i afavorir un creixement continu i un pensament crític.

-       Deixar de veure l’educació com un producte.

-       Lluitar contra l’individualisme i plantejar més accions comunitàries.

 

Com a reflexió, personalment no estic d'acord en comparar els Estats Units amb Espanya, o comparar qualsevol altres països, ja que aquí també juga un paper molt important la cultura i les tradicions de cada país. Per exemple, a França troben una pèrdua de temps fer la migdiada i, en canvi, a Espanya és un costum molt freqüent.

D'altra banda el tema del compromís. Trobo que cadascú té la seva manera de comprometre's. Per una persona el compromís pot ser tenir una feina segura i estar-hi allà tota la vida i per una altra pot ser tot el contrari, per exemple canviar de feina cada poc temps perquè no li agrada la monotonia o perquè té més aspiracions a la vida i li agrada arriscar-se i provar llocs nous.


Imatge recuperada de: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ3CDSCmOu1FBqJ_BrZm0zLb8Cwcb5sjWU-_B90rRmg79gGmscQh2NxUm7v387N





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El Housing First

-
Imagen
 El projecte del Housing First neix als Estats Units l'any 1992, impulsat per l'organització Pathways to Housing . Tal com el seu nom expressa, es tracta, ni més ni menys, d'oferir un habitatge digne a les persones en situació de sensellarisme, com a primer pas per començar el seu procés de reinserció. Alguns dels requisits que se'ls demana són: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir bones relacions amb els veïns i acceptar que un cop a la setmana rebin la visita de qualsevol persona de l'equip de suport. S'ha de deixar clar, també, que el projecte no implica centrar-se només en l'habitatge, sinó que aquesta és simplement la primera via, la qual és un dret humà. A més, en el cas de persones amb addiccions, no implica deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions. La Fundació Arrels, la qual també treballa amb persones en situació de sensellarisme, afirma que "en  l'actualitat, e...
Leer más

"El despertar de les places"

-
Imagen
El documental "El despertar de les places", mostra com diverses generacions s'uneixen en un mateix moviment per aconseguir un objectiu. Es veu com, gràcies a la unió ciutadana, el moviment agafa molta força i ocupa els carrers de Barcelona, ja que el poble té la necessitat de poder polític, la necessitat de poder decidir davant de moltes injustícies. Crec, doncs, que l'educador/a social té una gran responsabilitat pel que fa als moviments socials. Una part de la nostra feina hauria de ser aconseguir empoderar a totes les persones del poble perquè lluitin pels seus drets. Realment aquesta feina és nostra, perquè a l'estat no l'interessa que siguem persones empoderades, així ho veiem en les dificultats que ens posa a l'hora de voler aconseguir quelcom i, també, pel que fa als recursos i la distribució dels diners en general. Els/les educadors/es socials hem de començar per dur a terme una funció pedagògica i crear espais de participació per a totes les perso...
Leer más

Els "Top manta", un món sense sortida

-
Imagen
 Ens trobem amb un problema que, des de fa anys, genera un tema de debat innegable. Cada cop arriben més immigrants a la península en cerca de treball i d’una vida més digna, però com que no tenen la situació d’estrangeria regularitzada no els permet altra opció que dedicar-se a la venda ambulant, coneguda vulgarment com a “top manta”. Aleshores, ens formulem la pregunta: s’hauria de regular la venda ambulant? El reportatge “Plegar la manta” de Sònia Calvó i João França ens presenta el cas de tres immigrants d’origen senegalès que expliquen breument la seva història i la seva situació actual. Comenten que el nivell de vida allà és molt baix i es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb la qual cosa van decidir emigrar a Espanya en cerca d’una millor qualitat de vida. L’Aziz afirma: “vaig preguntar com podia treballar als camps, em van dir que sense documents no es podia treballar i que, per aconseguir-los, havia d’estar tres anys vivint a Espanya, llavor...
Leer más