Interrogants i reptes de futur

  Per fer el tancament d’aquest blog m’agradaria fer un petit recorregut per tota l’assignatura d’interrogants i reptes.   Vam començar el curs amb una reflexió: Què ha de passar a la classe per aprendre? D’aquí van sortir moltes idees, en les quals totes i tots hi estàvem d’acord. Algunes d’elles van ser la motivació, acompanyament i suport, dinàmiques interessants, parlar de temes actuals, bon ambient de treball, connexió entre professor i alumnat, etc. Seguidament, a mitjan curs vam tornar a fer una valoració d’aquest, exposant que la metodologia del blog era força interessant i, sobretot, la iniciativa per part del professor per deixar-nos espais de socialització i fer les classes més dinàmiques, sent conscients de la situació actual que estem vivint.     Un cop ha acabat el semestre, personalment puc dir que aquesta assignatura m’ha semblat molt interessant i enriquidora. Crec que s’han complert els objectius i els coneixements que l’assignatura presentava, els ...

 El projecte del Housing First neix als Estats Units l'any 1992, impulsat per l'organització Pathways to Housing . Tal com el seu nom expressa, es tracta, ni més ni menys, d'oferir un habitatge digne a les persones en situació de sensellarisme, com a primer pas per començar el seu procés de reinserció. Alguns dels requisits que se'ls demana són: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir bones relacions amb els veïns i acceptar que un cop a la setmana rebin la visita de qualsevol persona de l'equip de suport. S'ha de deixar clar, també, que el projecte no implica centrar-se només en l'habitatge, sinó que aquesta és simplement la primera via, la qual és un dret humà. A més, en el cas de persones amb addiccions, no implica deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions. La Fundació Arrels, la qual també treballa amb persones en situació de sensellarisme, afirma que "en  l'actualitat, e...

  Els   Loverboys , o també coneguts com a “Romeo Pimps” “són proxenetes de nova generació que actuen com un verdader predador sexual, amb l’objectiu d’obtenir diners de manera fàcil, utilitzant l’ardit de seduir dones convertint-se en una falsa parella de les mateixes per a, posteriorment, explotar-les sexualment”. (Nistal, 2016)   A aquest nom se li pot donar dues visions: d’una banda, és el nom que li donen les noies per a la relació entre explotada i explotador, i d'altra banda perquè ells fan de vincle entre els proxenetes i les joves, d'aquesta manera és millor parlar de  loverboys  que de proxenetes, queda millor quan parlem. Així doncs, es pretén treure importància al que realment fan, que és un delicte.   Si ens parem a pensar, és cert que en els últims anys s’està romantitzant/”glamouritzant” el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. No cal anar més enllà de Netflix per veure com algunes sèries i pel·lícules amaguen aquesta realita...

 Partint de l’anàlisi de Rodríguez i South, el Parc Nacional Yasuní està situat a la part equatoriana de l’Amazònia occidental i és una de les regions amb més biodiversitat del planeta o, com també se’n diu, forma una part del “pulmó del món”. Abans de la intrusió colonial, tres grups indígenes van habitar la zona: els Waorani, els Tagaeri i els Taromenane. Aquesta reserva mundial compta, si més no, amb la “mala sort” -o bona per alguns- de tenir a sota dels seus terres enormes reserves de petroli. És per aquest motiu que moltes empreses dedicades a activitats extractives competeixen per aquesta zona. Al final es tracta d’un tema de capitalisme i interessos econòmics. El parc nacional s’ha trobat durant dècades en un debat global d’entre mantenir la seva conservació o posar en marxa el seu desenvolupament. A partir d’aquí hi ha una clara conseqüència pràctica: el desapoderament ambiental de les comunitats indígenes. Per aquest motiu, i amb la finalitat de prot...

Aquesta és una infografia que he fet relacionada amb un tema que, freqüentment, genera força polèmica entre els discursos dels homes ofesos amb el tema del feminisme: Per què el moviment s'anomena "feminisme" i no "igualitarisme"? Com bé mostra la infografia, hi ha molts motius pels quals el moviment s'anomena feminisme. Primerament, perquè ha estat la dona qui durant segles ha viscut submissió, subjugació i ocultament. Històricament han estat les dones qui no podien votar, estudiar, treballar, conduir i un llarg etcètera. Seguidament, és cert que el terme d'igualitarisme fa referència a la igualtat, però trobo que en aquest cas no hem de parlar d'igualtat, sinó d'equitat. La igualtat suposaria que tothom hauria de tenir el mateix, però és que tots tenim les mateixes necessitats? És evident que no. Per això, el terme d'equitat fa referència a donar a cadascú el que necessita, sense veure si un té més que l'altre. Per aquest motiu, parlar ...

 Ens trobem amb un problema que, des de fa anys, genera un tema de debat innegable. Cada cop arriben més immigrants a la península en cerca de treball i d’una vida més digna, però com que no tenen la situació d’estrangeria regularitzada no els permet altra opció que dedicar-se a la venda ambulant, coneguda vulgarment com a “top manta”. Aleshores, ens formulem la pregunta: s’hauria de regular la venda ambulant? El reportatge “Plegar la manta” de Sònia Calvó i João França ens presenta el cas de tres immigrants d’origen senegalès que expliquen breument la seva història i la seva situació actual. Comenten que el nivell de vida allà és molt baix i es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb la qual cosa van decidir emigrar a Espanya en cerca d’una millor qualitat de vida. L’Aziz afirma: “vaig preguntar com podia treballar als camps, em van dir que sense documents no es podia treballar i que, per aconseguir-los, havia d’estar tres anys vivint a Espanya, llavor...

  Hem vist com les noves tecnologies i, sobretot, l’ús de les xarxes socials han augmentat a conseqüència del confinament a causa de la Covid. A partir d’aquí, sorgeixen dos dubtes: és possible que existeixi una relació sana amb l’internet? I, per altra banda, podria existir un pla d’acció socioeducativa eficient? Trobo que és molt important que busquem solucions i aportem eines perquè els joves, i totes les persones en general, en sàpiguen fer un bon ús. Però, què entenem per bon ús?    Bé, per a mi fer un bon ús de les xarxes socials suposa, primerament, conèixer tots els riscos que aquestes poden comportar, no únicament les xarxes socials, sinó que també el dany que causen les pantalles en general. S’han de dur a terme campanyes de conscienciació, en cap moment de prohibició, ja que l’objectiu és que les persones entenguin i interioritzin aquests riscos, perquè al cap i a la fi es tracta de la seva salut.   D’altra banda, veiem com, sobretot en els infants, en els...

Últimament sentim molt parlar, tant en els mitjans de comunicació com en el boca a boca, del terme "MENA", el qual fa referència a les sigles de: menor estranger no acompanyat. El cas és que aquest terme ha agafat una connotació realment negativa en els últims anys i ens preguntem, per què? Els menors, i les persones en general, que han migrat cap a Espanya, es troben amb situacions difícils amb les quals han de lidiar com, per exemple, la barrera lingüística, ja que no coneixen l'idioma i necessiten un temps per adaptar-se i poder-se defensar. A més, compten amb poc o cap suport familiar i un nivell d'estudis baix. Amb aquesta situació, és molt difícil poder trobar una feina, però si a més tenim en compte la dificultat que tenen per realitzar tràmits administratius, com podria ser el permís de treball, ja podem afirmar que es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat, la qual no tardarà gaire a convertir-se en exclusió social. Si a totes aquestes barreres q...

Després d'haver realitzat un estat de la qüestió, podem afirmar que més de la meitat d'educadors/es socials han agafat la baixa algun cop en la seva trajectòria laboral a causa del ritme de treball, l'estrès i l'ansietat. A més, en la majoria tampoc es tenen en compte els riscos psicosocials que la feina de l'educador suposa, ni tampoc disposen de cap protocol d'agressions per a aquells centres que atenen a menors en risc d'exclusió social. Tots aquests fets condueixen a una situació que anomenem síndrome del cuidador cremat, més conegut com a burnout . Aquest fa referència al desgast  tant professional com personal dels i les educadores socials, en aquest cas.  La gran falta de recursos cap a aquest sector acaba passant factura, ja que aquests professionals tenen una gran responsabilitat, la qual no és valorada, i també són persones. És impossible treballar en aquestes condicions amb un nivell d'exigència tan alt. Aquest fet ens porta a plantejar-nos di...

Quan parlem de drogues ens costa acceptar que l'alcohol i el tabac també ho són, però sembla que, en estar més normalitzades, són menys nocives. Però, no només diem que estan normalitzades entre la societat, sinó que, més específicament i greu encara, estan normalitzades entre els adolescents. Per què? Després de diverses reflexions a classe, veiem que tant el tabac com l'alcohol, són vicis que generen molts diners i ingressos en l'economia, és per això que no desapareixen. A més, aquestes drogues, en moltes ocasions, surten anunciades i només mostren la part "divertida" i no l'altra cara de la seva realitat. En definitiva, és un negoci que s'ha normalitzat, ja que el seu consum genera molts diners amb els impostos que comporta la seva venda. Un cop més veiem com els diners controlen els interessos de l'estat. Actualment, com tots i totes sabem, el consum de drogues s'està avançant molt pel que fa a l'edat: amb catorze anys, molts dels joves ja...

El documental "El despertar de les places", mostra com diverses generacions s'uneixen en un mateix moviment per aconseguir un objectiu. Es veu com, gràcies a la unió ciutadana, el moviment agafa molta força i ocupa els carrers de Barcelona, ja que el poble té la necessitat de poder polític, la necessitat de poder decidir davant de moltes injustícies. Crec, doncs, que l'educador/a social té una gran responsabilitat pel que fa als moviments socials. Una part de la nostra feina hauria de ser aconseguir empoderar a totes les persones del poble perquè lluitin pels seus drets. Realment aquesta feina és nostra, perquè a l'estat no l'interessa que siguem persones empoderades, així ho veiem en les dificultats que ens posa a l'hora de voler aconseguir quelcom i, també, pel que fa als recursos i la distribució dels diners en general. Els/les educadors/es socials hem de començar per dur a terme una funció pedagògica i crear espais de participació per a totes les perso...